Sonia Bautista Alarcón

La Roda, Albacete, 1985. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la USP-CEU de Madrid; CSU Màrqueting, comunicació i gestió d’esdeveniments per la UCM. Membre de l´Acadèmia de Cinema d´Espanya. Va estudiar guió a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de Sant Antoni dels Banys, Cuba. Fruit d’aquest viatge va néixer el documental “Un mateix Son, havaners i gaditans”, 2009 que va codirigir juntament amb Ana García. A més, va escriure i dirigir el documental “One Day In Les Roquettes”, 2010. Com a guionista i directora, el 2016 estrena el curtmetratge “Lamento de Penya-segat” Menció Especial al Certamen Canvi i Curt de Madrid i Secció Oficial a diversos festivals. El 2017 “TW. For Today’s People”, Premi a la Millor Interpretació de Curtmetratge Nacional i de Soci PNR ex-aequo (María Reyes Arias) 26è Festival de Cinema de Madrid FCM-PNR i Secció Oficial a diversos festivals. El 2020 escriu i dirigeix ​​el curtmetratge “La llum de l’Esperança” i el 2021 “El regal de David”, tots dos treballs amb la producció executiva de la marca PideTaxi.En els darrers anys ha produït, escrit i dirigit també diversos videoclips i peces publicitàries. Ha estat Jurat a nombrosos Festivals i laboratoris nacionals i internacionals i el seu caràcter inquiet i multidisciplinar l’ha portat a compaginar la seva vida laboral a diferents mitjans gabinets de comunicació i agències, especialitzant-se en direcció de comunicació i màrqueting. Actualment està immersa en la reproducció de diversos projectes cinematogràfics, és directora del Festival de Cinema de Madrid FCM-PNR. Ha format part de la Junta Directiva de la Plataforma Nous Realitzadors des de fa cinc anys i ha estat presidenta d’aquesta Associació fins al febrer del 2022. El 2019 s’estrenava com a productora executiva del curtmetratge “Fronteres” de Violeta Barca-Fontana. També destaquen els seus treballs com a dissenyadora de vestuari als curtmetratges. El seu treball als departaments de vestuari, i maquillatge i perruqueria al llargmetratge hispano-mexicà “Pozoamargo” d’Enrique Rivero, 2017, li van servir per ser finalista a la 31a edició dels Premis Goya 2017.