Samuel Alarcón

Samuel Alarcón Izquierdo (Madrid, 1980) és cineasta, comunicador, guionista, productor i dissenyador sonor. Treballa en el camp de la no-ficció, el cinema-assaig i la videocreació, així com en el documental sonor. Les seves obres s’han estrenat a la Biennale de Venezia, al MACRO de Roma, al Museu Reina Sofía de Madrid, al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, Documentamadrid o han estat emeses a Radio Nacional d’Espanya. Rebé la residència a la Real Academia de España a Roma, on va realitzar el seu primer llargmetratge, La ciudad de los signos (2009), Premi del Públic Documentamadrid 2009. El 2013 va crear El cine que viene, un espai radiofònic per a la difusió del cinema independent iberoamericà a Radio Nacional d’Espanya. El seu segon llargmetratge en solitari: Oscuro y Lucientes (2018) aborda el cas del cap perdut de Francisco de Goya i s’estrena al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Va guanyar el Premi al millor guió Madrid Crealab i el premi Jerry Goldsmith a la millor Banda Sonora. El 2020 va estrenar el seu curtmetratge experimental Déjame Hablar (2020) dedicat al músic Luis de Pablo a la Biennale di Venezia i va rebre el premi al millor so a Alcine, el mateix any. També el 2020 es va incorporar a l’equip de Documentos RNE com a guionista i dissenyador sonor. Aquell mateix any, el programa va guanyar el premi Bravo de comunicació a ràdio i posteriorment el Tiflos de periodisme. El 2022 va estrenar El género chico, un documental dedicat al teatre musical de finals del segle XIX a Madrid.