La última canción (L’última cançó)

L'ÚLTIMA CANÇÓ és el retrat íntim de Rosario, una dona de 67 anys que en la seua joventut va tindre fama i va omplir escenaris i ràdios amb la seua veu. Hui viu immersa en una rutina silenciosa, en un present que l'empeny cap als marges: l'edat, la memòria i l'oblit col·lectiu l'han tornat quasi invisible. Tot canvia quan es veu a si mateixa en un programa televisiu dedicat a antigues cantants. Aqueixa imatge —llunyà reflex del que va ser— desperta en ella un pols que creia extingit. Rosario rescata els seus vells atavius, i decideix baixar al metro per a cantar, no com un retorn, sinó com un acte de resistència contra el temps.